ESCOLES DEL AVE MARIA DE MARCHALENES

Escoles del Ave Maria
Colònia de la Mare de Déu del Rosari
Records de la nostra infantesa

Juan B. Viñals Cebriá


El set de novembre de 1912, va ser un dia de feliç record, alegria, i satisfacció en el popularísimo barri de Marchalenes(que fins a l'any 1919, arribava des de la mateixa vora del riu, fins a la mateixa Creu del camí Fondo, situada prop de la séquia de Petra)
En eixa data va tindre lloc el feliç acte de la inauguració de l'Escoles del Ave Maria, grup docent model en l'època, creat a semblança de què amb tant d'encert fundara el pare Manjón en la ciutat de Granada.

En la mencionada data, el carrer principal de Marchalenes va amaneixer guarnit amb domassos, garlandes i gallardets. Enfront del nou edifici escolar, es va alçar un monumental arc de benvinguda, confeccionat artísticament amb branques verdes i flors
.
Els diferents actes organitzats amb motiu de la inauguració del ja mencionat grup escolar, van estar presidits per monsenyor Guisasola, arquebisbe de València, qui va procedir a la benedicció de la Colònia Escolar, a què acompanyava entre altres Lluïs Bermejo Vida, alcalde de València, representació del Capità General, Senyora i filla del Governador Civil, Regidors de l'Ajuntament de València, canonges, autoritats civils i del magisteri, capellans de diferents parròquies circumdants, el baró de Terrateig, la marquesa de Sant Joaquim i altres personalitats de la vida valenciana.

En vista de la densitat de xiquets marjalers, en edat escolar en este popular raval de vora riu, l'arquebisbe de València, va encarregar al sacerdot Miguel Fenollera, la direcció de la construcció d'este nou centre escolar, alçat sobre un extens solar donat per la senyora Comtessa viuda de Rotoba, els terrenys aconseguien des de la casa abadia de l'església parroquial de la Verge del Rosari, fins a la mateixa vora de la séquia d'Algirós (braç de Mestalla), al fons, la frondosa arbreda i murs de l'hort del Real Monestir de la Zaydia.


Segons la crònica apareguda en el Diari de València, d'aquella època, el nou Centre Escolar mereixia els qualificatius següents.-“L'Escoles del Ave- Maria, són l'última paraula d'esta classe d'establiments eminentment populars i pràctics, fundats pel sacerdot el senyor Andrés Manjón. L'inaugurat ahir és model d'ells. En el seu pati amplíssim i pintoresc, es troba establida la Colònia Escolar de La nostra senyora del Rosari de Marchalenes. En ell s'alça l'edifici compost per tres parts: dos, a les dos escoles de la classe de Sant Victorià, i un pavelló sostingut per senzilles columnes i donant-se d'esta manera classes a l'aire lliure”.El mencionat rotatiu, acabava la seua crònica amb este més que expressiu paràgraf.-“La concurrència va eixir molt satisfeta de la festa, que va resultar solemnísima i complaguda per haver vist funcionar les escoles”.

El periòdic Las Provincias, inseria en portada la crònica que començava de la manera següent.-“Amb inusitada solemnitat es va verificar ahir la inauguració de la Colònia escolar de (…) Marchalenes i coneguda parell l'Escoles del Ave Maria. Molt conegudes són les agrupacions escolars que fundara en granada el Pare Manjón, obra eminentment cristiana i pedagògica, que va tindre ressonància en totes parts, i molt especialment a valència, on per iniciativa del senyor Arquebisbe es veu hui ultimada de mode tan brillant”. –(1912)

Vist en l'actualitat, els terrenys de les Escoles del Ave Maria, ocuparien les tres quartes parts de l'actual complex parroquial de Santiago Apòstol, i col•legi del mateix nom, construïts en 1966, en el carrer Doctor Olóriz, després de la tràgica riuada d'octubre de 1957.

Acabada la guerra civil 1939, la Secció Femenina (FET), en el Saló d'Actes del Ave Maria, va ser instal•lat un menjador assistencial per al veïnat, on també se celebraven funcions de teatre organitzades per les diferents comissions falleres de la barriada, En el teatre de les escoles, després d'afonar-se l'església primer Mare de Déu del Rosari (1858-1959), i després Santiago Apòstol(1940), se celebraven els actes religiosos propis de la parròquia derruïda, en 1959, es van celebrar els embrionaris actes reindivicativos de caràcter social (JOAC-HOAC).

No podem oblidar que durant la mitat de la dècada dels anys cinquanta, en l'ampli pati del referit col•legi, s'instal•le un popular cine d'estiu, amb el nom del carrer.

Açò és en una síntesi molt reduïda la història de les escoles (1912-1966), que inclús en plena voràgine de la guerra civil, el veïnat de Marchalenes, va mantindre sempre el nom Ave Maria.


Bibliografia
Juan B. Viñals Cebriá.-“Marchalenes, horta i (…)”.-2000.